En aquesta segona part de l'entrevista, l'Àngel ens explica com va nèixer Teatracció i com el teatre d'intervenció social s'obre a d'altres profesionals i, també de la importància d'aquesta relació en l'elaboració dels nostres projectes teatrals.-Com va començar el projecte de Teatracció?
-Va començar amb el desig d'abordar la temàtica de la prevenció de la Sida i les infeccions de transmissió sexual. Al principi d'una forma molt oberta... Va començar com un exercici de teatre a l'escola "Estudis Berty Tovias" de Barcelona, això va ser al curs 98-99. Es va treballar amb set actors durant tres mesos per tal de fer un tercer nivell... Els alumnes que havien acabat el segon any van poder fer un tercer nivell de tres trimestres i , en cada trimestre treballaven amb un professor, i jo vaig proposar aquest exercici de cara a defensar un projecte en el futur. Llavors vam acudir a l'associació Sida Studi, d'una manera intuïtiva, i allà vaig conèixer a en David Paricio, que ens va obrir les portes no tan sols per proporcionar-nos tot tipus d'informació (que en tenen molta i molt bona perquè son professionals que es dediquen a això, i ho fan molt bé); noticies de premsa, articles, llibres, vídeos...tot tipus de material per treballar desprès amb els actors, sinó que es varen interesar molt per la proposta, perquè ells ens explicaven que just en aquella època el discurs preventiu que s'adreçava als joves tenia cara de mort. Parlava més de la mort que de la vida... Potser va ser per això que li vam posar "Què sí, vida", perquè va ser un capgirament, vull dir... parlar de la Sida i de les infeccions de trasmissió sexual d'una manera una mica... alegre, potser descarada en el sentit del llenguatge, divertida; és a dir, per mitjà de l'humor mostrar la gravetat i la seriositat de l'assumpte, no?... Buscar una mica aquest equilibri... I ells (Sida Studi) van venir al final, quan vam fer la presentació de l'exercici a l'escola i van quedar encantats. Encantats!... Estaven realment encantats perquè mai no havien vist una cosa així i pensaven que d'allò en podia sortir una cosa molt interessant...
I a partir d'aquí es varen buscar les persones. Hi va haver una coincidència de personalitats per a donar-li al projecte una forma jurídica, constituir l'associació i alhora jo me'n vaig encarregar de preparar, elaborar i desenvolupar el projecte "Què sí, vida" que va ser l'inici de Teatracció. Llavors Sida Studi ens va facilitar un contacte amb el Departament de Salut, vaig tenir l'ocasió de conèixer al Dr. Albert Giménez, el director del Programa per a la Prevenció i l'Assistència de la Sida del Departament de Salut, li vam explicar el projecte i li vam proporcionar tota la informació que en teníem i llavors es va proposar de fer una presentació pública.
Es va fer una presentació, primer, del projecte al Centre Cívic Garcilaso, que ens va deixar una sala d'assaigs... Aquesta presentació va estar adreçada exclusivament per a associacions relacionades amb la prevenció de la Sida i alguns ajuntaments amb els que vam poder contactar per vía telefónica, per convidar-los. Hi van venir, aproximadament unes seixanta persones i d'allí van sortir algunes actuacions, concretament a Pineda de Mar, a Malgrat i a la Pobla de Segur. El dia 1 de dessembre del 1999, dia mundial de la Sida, vam fer la primera actuació dirigida a joves. Desprès, ja a l'any 2001, al mes de maig, si no ho recordo malament, vam fer una presentació una mica més ambiciosa. Vam llogar el teatre dels Lluïsos de Gràcia i... aquí es va fer una llista de convidats, es va trucar a ajuntaments, escoles... Es va aconseguir omplir el teatre i el projecte es va poder presentar no només a associacions de prevenció de la Sida, sinó també a professionals vinculats a la promoció de la salut i l'educació i es va oferir un programa d'actuacions.
Aquest programa va ser un èxit, perquè es van reservar les actuacions de manera quasi immediata i tot va funcionar molt bé. Va ser un programa experimental en el que, alhora que es feien les actuacions, els professionals i els alumnes valoraven el treball, es recollien impressions i dades i, apartir d'aquí es va continuar treballant per ajustar els continguts artístics i tècnics. Va ser un procès que va durar pràctiment un any.
- Quin paper hi va jugar l'assesoria de continguts?... En aquest cas crec que va ser Sida Studi qui us va assesorar. Quina importància va tenir pel que fa als continguts de l'espectacle?
Va ser tant Sida Studi com el CJAS (Centre Jove d'Anticoncepció i sexualitat de Barcelona). Determinant!!!... Va ser un paper determinant en el sentit del rigor amb el que es treballen els continguts. Estem parlant de temes que no son insignificants, i més quan s'està fent una proposta que va dirigida a la prevenció i la sensibilització dels joves. Estem entrant en un territori de professionals i no podem ignorar-los... També per saber, per aprofundir la informació i elaborar un missatge que sigui adequat a l'edat i als temps... Llavors, és clar, la seva intervenció ha estat fonamental per aconseguir fer aquest tipus de forma teatral, aquest tipus d'activitat, de recursos educatius. Ells van aprendre del teatre i nosaltres hem après dels tècnics. Ells tenen les seves capacitats i nosaltres utilitzem les nostres eines teatrals per trobar un llenguatge diferent al que seria una xerrada... Però podem dir que el treball es fa conjuntament. La seva feina està allà, és present de forma permanent també, perquè la informació va canviant. Estem parlant de temes on la informació va variant... Per tant el teatre s'ha de renovar també, les nostres propostes s'han d'anar actualitzant contínuament perquè estiguin vives i tinguin un sentit.
I a més, hem demostrat que es pot fer, perquè, de fet "Què sí, vida" es va crear l'any 2000, portem deu anys de funcionament i l'obra continua vigent, eh?... Els joves connecten amb la proposta i es facilita enormement el treball de sensibilització. Funciona com a eina pedagògica perquè hi ha un treball constant pel que fa a l'aportació dels tècnics i especialistes per a revisar i adequar els continguts, les estratègies del debat, les estratègies de cara a la prevenció i la sensibilització. I tot aquest treball, és clar, els actors l'han anat assumint al llarg del temps. Avui contem amb un equip d'actors molt experimentat, n'hi ha uns quants que ja porten molts anys amb nosaltres, i els que s'hi han incorporat més recentment reben la formació específica del debat dels seus companys i companyes més antics i també de la pròpia experiència, perquè això és també un element clau per donar solidesa i qualitat, no nomès en un servei, sinó en la gestió d'aquest tipus de teatre, no?... L'experiència adquirida, els recursos formatius dedicats als actors, que es fan també de manera continuada... L'actor acaba sabent només per tenir una bona base... I, desprès el que és aquest treball tan senzill però difícil de gestionar que és el debat. El debat teatral... dinamitzar un debat desprès de sensibilitzar-los amb el teatre. Portar el debat, vehicular la paraula...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada