dijous, 25 de març de 2010

Entrevista a Àngel Bonora (1a part)

En aquesta entrevista, realitzada per Quim Pañart, l'Àngel Bonora ens explica com va nèixer Teatracció, quines son les motivacions i les idees que han fet que aquesta associació hagi aconseguit mantenir-se durant 10 anys i encarar el futur amb l'i·lusió i l'empenta necessària com per poder seguir creixent.

(A la foto Àngel Bonora i Bernard Grosjean)



-Anem a fer una mica d'història. Com conèixes tu el concepte aquest de la intervenció teatral, el Teatre de l'Oprimit... Com, on, quan... En quina època?
-El Teatre de l'Oprimit jo el vaig estudiar a la Facultat. A l'Institut d'Etudes Théâtrales de la Sorbonne Nouvelle París III. I desprès, més concretament al taller que vaig fer com a alumne i que dirigia Bernard Grosjean, en aquesta mateixa Facultat quan jo feia la licenciatura d'estudis teatrals. Ell va fer un taller on aplicava tècniques del Teatre de l'Oprimit si podem dir-ho així, o millor... del tipus de teatre d'intervenció que ja llavors treballava amb Entrées de Jeu.
-En aquell moment ja existia Entrées de Jeu?
-Llavors la companyia es deia Théâtre & Co. Bernard estava associat amb un altra persona però es van separar i ell va crear Entrées de Jeu, però com una continuació...
-Tu entres en contacte amb en Bernard a partir d'aquest taller que deies, però després hi vas tenir una relació professional, no?
-Sí, ell em va demanar de fer un curs d'una setmana de durada, crec, per als seus actors. Un curs relacionat amb continguts artístics, i quan es va acabar, doncs... s'havia establert una relació d'amistat i vaig estar uns set anys anant a París al mes de setembre per a formar els seus actors.
-Quina mena de formació els donaves?
-Formació sobre el joc de l'actor, i després també varem treballar sobre diferents llenguatges o territoris dramàtics. Vam fer un treball bastant a fons sobre la màscara neutra, similar al que es fa a l'Escola de Jacques Lecoq o aquí a Barcelona, a l'Escola Estudis Berty Tovias. Desprès, tambe cursos ja més específics de cara al llenguatge teatral com ara el llenguatge dels gestos, la pantomima, el "conteur-mimeur" el narrador... Narrar i representar una història al mateix temps. Vam arrivar a treballar també sobre el melodrama i el pallasso.
-En què consisteix el treball que fan allà? Què vas veure tu en aquell moment?
-En aquell moment vaig veure "Toi, moi, emoi" que és una proposta escènica a l'entorn de la prevenció i la sensibilització sobre la Sida i les infeccions de transmissió sexual... I tot el que fa referència a l'afectivitat, la sexualitat, les primeres relacions entre els joves, els sentiment... D'alguna manera al mateix nivell que nosaltres treballem amb el "Què sí, vida"... El que passa és que les propostes, des del punt de vista teatral son diferents... però la forma és la mateixa; hi ha una obra de teatre i desprès un debat interactiu amb el públic.
-Llavors, aquesta idea de la intervenció teatral, de portar aquest tipus de treball cap aquí, ve d'aquesta època a París?
-Ve de l'inquietud de fer teatre... o més exactament, d'investigar amb el teatre per trobar eines a través de les quals el teatre i la informació puguin ser útils en aquest sentit. Que no hi hagi, diguem, només una proposta artística; veure teatre... on hi ha un llenguatge... comunicar, sinó aconseguir treballar sobre alguns temes molt especifics que impliquen totalment l'àmbit de la joventut, sobretot en la salut. Es per això que hem desenvolupat aquests projectes a l'entorn de la prevenció de la Sida, les infeccions de transmissió sexual, les drogodependències, la violència... Tot en el marc de les temàtiques de salut. Volem que tinguin repercussió... parlem de temes que repercuteixen directament en la salut de les persones. A la salut física, la salut mental o la salut emocional, no?...
I els projectes de Teatracció van néixer d'una inquietud personal, també... de plantejar-me què és el que volem dir... Investigar per veure fins on podem arribar. Si realment podem ser capaços de treballar; no només la gent de teatre, de manera aïllada, sinó de treballar amb d'altres professionals per poder intercanviar... Per poder fer un projecte en comú on el teatre estigui al servei de la promoció de la salut, al servei de l'educacio. Com a eina, potser encara no normalitzada a nivell curricular, però sí cada cop més demandada.
Perqué, d'alguna manera, aquest tipus d'eines son una aportació nova de cara al vell discurs, a formes més antigues, més clàssiques... És com una renovació, aconseguir a través del teatre proporcionar un recurs, un recurs educatiu que està compartit i elaborat amb professionals vinculats a l'educació i a la salut, i que també és útil per als tècnics que treballen amb el jovent, els educadors i educadores socials i els pares, perquè les propostes van dirigides al públic jove, però son també d'interès general, precisament per la importància de les temàtiques a les que fan referència.


(Continuarà)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada