dilluns, 19 d’abril de 2010

Entrevista amb Àngel Bonora (3a part)














En aquesta tercera (i darrera) part de l'entrevista l'Àngel Bonora ens parla de la importància que té el debat dins del teatre d'intervenció.

(A la foto Àngel Bonora amb Ángel Inzunza i Rafa Colás durant un assaig)

- Quina importància té el debat? És a dir... la proposta que fa Teatracció és una proposta teatral, però no només teatral, té un altre part molt important que és el debat. Quin pes té el debat dins de la vostra proposta?

- És un complement, és un complement... L’obra s’estructura en la representació, on es transmet informació... És un llenguatge directe, evocador... on els actors busquen per damunt de tot comunicar amb el públic. Un públic que és viu, que intervé durant la representació. Fa comentaris, se sent directament involucrat, al·ludit, perquè es veu reflectit en les diferents situacions que es representen... I desprès, és clar... s’intenta crear interrogants en el jove per tal que sigui ell mateix qui pugui buscar solucions o respostes... I en el grup... aquests temes es passen al grup...

Treballem amb grups cohesionats... Llavors, és clar; el teatre provoca la reflexió i facilita la paraula, per tant es converteix en un acte comunicatiu de vida... Nosaltres provoquem la reflexió per mitjà de les propostes escèniques, de les situacions, dels personatges, d’allò que es diu, d’allò que es fa... De, en quina mesura cada jove es pot sentir identificat amb les situacions que apareixen en un moment o altre i en la repercussió que això pot tenir en el grup... en les seves vivències personals. És clar... això és personal... però el teatre és una convenció que ens permet reflectir-nos com en un mirall... Llavors el jove parla de si mateix sense veure’s involucrat directament, sense veure’s... Desemmascarat... És com si tingués la màscara del teatre... El debat no només és un intent de vehicular la paraula perquè els joves puguin dialogar sobre allò que han vist, sobre els interrogants suscitats i que aquests, a la vegada, creïn nous interrogants a la sala, també es tracta de suscitar nous interrogants que han de trobar resposta en el propi grup de joves.

Els actors vehiculen la paraula i centren el debat per dirigir-lo en una direcció determinada que és la representació d’una situació conflictiva, simple, feta en un llenguatge en el que el jove s’hi pugui identificar molt fàcilment perquè és propera al realisme. I en aquesta situació... aquí sí que es fa un punt d’inflexió perquè es toquen aspectes molt concrets que son rellevants a l’hora de la prevenció o la sensibilització, com per exemple... En torn al “Què sí, vida” la Sida i les infeccions de transmissió sexual... Doncs, dos joves que vulguin estar junts, es desitgen i un d’ells vol fer ús del preservatiu i l’altre, per una sèrie de raons, s’hi nega. Una història que començava bé acaba malament... Llavors els joves s’identifiquen amb aquesta situació que té a veure amb el món afectiu-sexual. Llavors, és clar... aquí la cosa es posa efervescent... Estem parlant del preservatiu com a mitjà per prevenir, no només els embarassos no desitjats sinó qualsevol tipus d’infecció de transmissió sexual i sobretot el VIH/Sida que és tan greu...

L’important és que, és clar, els joves, quan surt un dels seus companys a improvisar amb els actors doncs... el grup s’identifica amb el jove i es crea un moment lúdic, de divertiment... alhora que s’estan treballant tots aquests conceptes, però no amb la idea d’explicar-los el que han de fer sinó què, ells mateixos facin propostes per des bloquejar la situació.

Això els fa reflexionar sobre el fet que la Sida existeix realment, que no és una invenció i que té conseqüències...

Estem incidint en temes de salut molt sensibles de manera molt sensible i això pot facilitar enormement la millora de la salut, és adir, complementar, estimular, reforçar accions educatives, preventives fetes per professionals

-Has fet servir una imatge que em sembla molt suggerent per definir la intervenció teatral... Has parlat de posar un mirall davant de les realitats dels joves... Quina importància té el fet que les situacions que es plantegen als vostres espectacles siguin un reflex de situacions que ells (els joves) estan vivint a la seva vida quotidiana?

-La importància és màxima, diria jo... Si els joves no se senten reflectits no es podran sentir identificats, i llavors la proposta que pots fer-los serà llunyana... Estarà lluny de les seves pròpies vivències... I com podrem arribar-hi si som lluny?... L’única forma és es apropar-se a allò que els joves han viscut, a allò que coneixen.

Els joves estan encara al seu àmbit familiar, a l’àmbit educatiu on es passen gran part del dia i a l’àmbit on es mouen...

-L’àmbit social!

-I a l’àmbit social, evidentment, no? Son a la societat... Sí, però estan per damunt de tot a les seves vivències. Comencen a conèixer el món, volen conèixer el món, però allò que determina la seva vida son les seves pròpies vivències, i és aquí on es produeix, on sorgeix, on aquests temes son presents...

-Perdona però es que hi ha un tema que em sembla molt rellevant en aquest sentit, i que és precisament aquest... Quant tu parles de que les seves vivències estan condicionades per la dinàmica social en la que ells estan immersos... És a dir, vesteixen d’una determinada manera, escolten un determinat tipus de música...

-Sí... tenen un llenguatge... Estan bombardejats per el consumisme, com la resta d’éssers humans...

-És clar! Però a mi hi ha una cosa que em sembla molt important en aquest tipus de treball i és aquesta idea que el teatre pot permetre de fer un parèntesi en aquesta inèrcia... En aquesta inèrcia social, en aquelles dinàmiques en las que ells es veuen submergits i que forma part del seu entorn, de les seves vivències... Si fulano s’ho ha fet amb mengana... i això sembla normal... o si s’ha de fumar per semblar interessant... Hi ha una certa dinàmica en la que sembla que la intervenció teatral permet fer un parèntesi i que el col·lectiu es vegi reflectit i reflexioni...

-Sí, d’això es tracta, de veure’s reflectit i reflexionar... És clar! Hi ha la reflexió personal, la percepció... Que en el grup es converteix en paraula. La reflexió ve donada per la paraula, eh?... Per què?... Perquè la pròpia paraula et crea interrogants, i del que es tracta és que el propi jove pugui trobar les seves pròpies solucions... Té les seves inquietuds, però quan hi ha un interrogant que és important, bé... Cóm el grup repercuteix en això, cóm influència i com el propi jove... perquè, en definitiva som les persones les que decidim si volem canviar alguna cosa o no... Podem ser més o menys influenciables, però si un no vol canviar una actitud... no vol! Per què no es vol canviar una actitud? Si un es comença a preguntar perquè no vol... potser canviarà d’idea... segons el que vegi, el que reflexioni, segons la informació que tingui, no?... i si vol tenir una vida més saludable, o vol relacionar-se de manera, diguem-ne més respectuosa amb els seus companys i passar-s’ho bé...

- O simplement, tenir la capacitat de decidir com vol relacionar-se...

-Decidir per si mateix, però curant-se en salut, per tant... és clar!... portem el tema a dins... el teatre, els actors! La gent que estem aquí ens sentim completament identificats amb aquest tipus de treball, perquè d’altra manera la nostre mirada seria superficial i no haguéssim intentat d’aprofundir en aquests temes, també en on hem arribat, com hi hem arribat i cap a on va aquest tipus de treball... Que son propostes molt específiques i això és el que el caracteritza; específic, experimental, de llarga el·laboració... i sempre experimental... i bé... la única forma es, també des de nosaltres, sentir-nos identificats amb les temàtiques que oferim i amb allò que fem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada