Què volem dir quan parlem d'intervenció teatral

A diferència d’altres països com ara França, on la tradició del Teatre-Fòrum i del teatre del Oprimit es remunta a gairebé tres dècades, al nostre país les modalitats de teatre d’intervenció (o Teatre fòrum o debat teatral) son encara una realitat relativament recent. Es per això que, els qui ens dediquem a aquesta noble pràctica, ens toca sempre mirar d’explicar en què consisteix un tipus d’activitat que, a nosaltres ens entusiasma, i que molt sovint provoca desconcert en aquells a qui intentem explicar-la.

Un desconcert, d’altra banda, perfectament comprensible: “Sou una companyia de teatre que fa teatre per a joves” I sí, és cert, som una companyia de teatre, fem teatre dirigit als joves, però no fem només teatre.
Allò que nosaltres oferim va una mica més enllà.

Un breu repàs històric.


Nascuda al Brasil i teoritzada per Augusto Boal, la idea d’un teatre que intervingui sobre la realitat concreta, va prendre un nom que sí s’ha fet més o menys conegut: “El Teatre de l’Oprimit”.

Boal, detingut per el règim militar dictatorial del seu país i posteriorment posant en llibertat gràcies a una campanya internacional de solidaritat, es va exiliar a França, on finalment els seus escrits es van publicar i difondre. El Teatre de l’Oprimit (nom que va ser idea de l’editor de Boal i que fa una clara referència a la pedagogia del oprimit de Paulo Freire, també brasiler) té una decidida vocació política. Es tracta de utilitzar el teatre com a eina que permeti a la gent sotmesa a algun tipus d’opressió (tant política com econòmica) assajar les accions, els argument i els camins que els poden dur cap a una sortida de la seva situació.

Aquesta voluntat de portar el teatre més enllà de la simple narració d’uns fets obliga al trencament de les barreres actor-espectador, i atorga als comediants el paper de posar en escena situacions concretes, a partir de les que els espectadors podran intervenir per proposar teatralment alternatives a les situacions i actituds dels personatges.

A partir de l’aportació d’Augusto Boal es comencen a desenvolupar, sobretot a França, però també a la resta d’Europa, a Sud-americà i a l’Àfrica, multitud d’iniciatives que van en aquesta línea i que prenen matisos i direccions molt diverses.

I és precisament aquella necessitat de concretar les situacions d’opressió, per sotmetre-les al debat, la que fa que alguns d’aquests grups comencin a descobrir l’eficàcia d’aquest “mètode” per abordar problemàtiques molt especifiques de col•lectius concrets. I és també, d’aquesta manera, que per a alguns dels seus practicants la “urgència política” es va apaivagant per convertir-se en un plantejament molt més “utilitari”.

Aquest és el cas de Bernard Grosjean qui, havent treballat durant més de set anys amb Augusto Boal, comença a fer un replantejament del “mètode” defugint el maniqueisme de “bons i dolents” que el propi compromís polític feia inevitable, i cercant una forma de treballar que obrís més el debat a totes les veus possibles.

Deixarem, però per un proper apunt les interessantíssimes aportacions teòriques de Bernard Grosjean i intentarem explicar què es la intervenció teatral i quins avantatges ofereix respecte d’altra tipus d’activitat de prevenció.

La intervenció teatral

Tal i com la practiquem des de Teatracció, des de fa ja 10 anys, la intervenció teatral s’ha d’entendre com una activitat, adreçada a adolescents i joves, que consta de dues parts: l’espectacle i el debat. És precisament la l’existència d’aquestes dues parts la que li dona sentit i la diferencia d’altres activitat més “acadèmiques” com, per exemple, una xerrada a càrrec d’un expert.

Abans, però d’entrar en detall en l’explicació d’aquestes dues parts d’un tot indivisible, cal explicar que una característica important de la intervenció teatral és que sempre es fa amb grups cohesionats. És a dir, es treballa amb grups de joves que comparteixen vivències i relacions comunes.

L’espectacle

Partint d’un treball molt rigorós en els continguts (que es fa amb l’assessorament de professionals en el tema de què es tracti) l’espectacle construeix un mirall en el qual els i les joves veuen reflectides situacions que els son molt properes i que, sovint viuen com a problemes que pateixen individualment.
D’aquesta manera, l’espectacle, per si sol, té un efecte alliberador, en el sentit que els i les joves se senten tranquil•litzats amb el “descobriment” de que no estan sols. Que molts dels seus patiments i angoixes davant d’una societat i un món que tot just estan començant a descobrir, son patiments i angoixes compartits amb els seus companys i companyes.
Això aconsegueix, també, que la reflexió posterior no parteixi d’altra cosa que no sigui la pròpia realitat dels joves, les vivències que els preocupen.

Hem pogut apreciar, al llarg d’aquests anys, que aquest “efecte mirall” trenca les aprensions que els joves puguin tenir sobre l’acte en si. Molt sovint els adolescents veuen en les xerrades o els actes de sensibilització en general, una “intromissió” dels adults en els seus assumptes. Un intent d’alliçonar-los.
L’actitud de rebuig en front d’aquest tipus d’actes és ben coneguda per tots aquells que els organitzen.
La presència dels actors, però, trenca aquest rebuig. Els joves se senten identificats amb uns actors, també joves, que amb ben pocs elements aconsegueixen evocar situacions ben conegudes. El recurs a l’ humor és, en aquest sentit, una eina extraordinària.
Un cop acabat l’espectacle, els actors conviden el públic a veure encara una última escena. Una situació curta i molt concreta en que es planteja un dilema específic sobre el tema tractat. Aquí els actors convidaran a intervenir al públic perquè proposi alguna alternativa. Els joves podran sortir a l’escenari per improvisar amb els actors...

El debat

Acabat l’espectacle i les improvisacions finals, comença el debat. L’equip d’actors i actrius aquí, desenvolupen una feina per la qual reben formació especifica a càrrec d’especialistes en la matèria concreta de la que tracti l’espectacle.
És durant el debat quan tot allò de que parlàvem abans, “l’efecte mirall” i la identificació dels i les joves amb els actors, es posa de manifest.
El debat els permet recuperar la paraula. Afrontar de forma col•lectiva els diversos punts de vista, debatre’ls i descobrir que no estan sols.
El debat crea interrogants i convida a la reflexió a l’interior del grup.
D’aquesta forma la paraula pren una dimensió col•lectiva que els permet reflexionar i interrogar-se a si mateixos.

Els debats, així plantejats, son sempre vius i intensos. Els nois i noies, participen activament perquè s’han sentit interpel•lats i alhora se senten lliures de parlar.

És per tot això que la intervenció teatral, és una eina excel•lent de suport al treball de tutoria.

Aquesta és la nostra mirada sobre la intervenció teatral, la feina que oferim i que venim realitzant des de fa 10 anys.