tag:blogger.com,1999:blog-53328496426913323752024-03-19T04:50:21.182-07:00TeatraccióLa passio per un teatre necessariTeatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-76309608303434932432011-03-12T09:15:00.000-08:002011-03-12T09:15:18.569-08:00Jornades de treball de millora<strong>Jornades de treball a Teatracció</strong>: com és habituals, hem realitzat unes Jornades de treball per millorar els nostres espectacles interactius; fem assaigs de millora de l'obra "Que sí, vida!" i "No em ratllis!!!" i treball de millora sobre l'estratègia dels debats teatrals. L'actualització del nostre teatre és un treball que es fa amb constància al llarg del temps. Un dels trets de la nostra identitat és que vivim amb passió aquesta feina tan necessària per la societat i per la salut dels nostres joves, sempre intentant donar la millor qualitat al servie dels educadors i professionals vinculats a l'ámbit de la promoció de la salut..<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"><a href="http://a4.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/182916_10150147685074923_365029294922_8236571_3466255_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; cssfloat: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" aria-busy="true" aria-describedby="fbPhotoTheaterCaption" border="0" class="spotlight" height="240" src="http://a4.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/182916_10150147685074923_365029294922_8236571_3466255_n.jpg" width="320" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"></div><br />
<img alt="" aria-busy="true" aria-describedby="fbPhotoTheaterCaption" class="spotlight" height="240" src="http://a8.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/183674_10150147685724923_365029294922_8236578_3602204_n.jpg" width="320" /><br />
<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><img alt="" aria-busy="true" aria-describedby="fbPhotoTheaterCaption" class="spotlight" height="240" src="http://a5.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/183536_10150147685389923_365029294922_8236574_3924747_n.jpg" width="320" /> </div> <br />
Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-55071550105649551292010-09-27T02:53:00.000-07:002010-09-27T02:56:36.439-07:00La Trobada amb Entrées de jeu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6oyXT3uFUlywlZO7_M-ME-Nk7PSAW0_XpengBdOJsSMWDrUuJh84AB8kX_88XPVexSoRC7N1_roWJmm-EdM9jeCURIItynFaWve4xQ1lew3kEKzwewGibgAlxoRTsYiiEe7mOzxQwJRfL/s1600/P1000713.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6oyXT3uFUlywlZO7_M-ME-Nk7PSAW0_XpengBdOJsSMWDrUuJh84AB8kX_88XPVexSoRC7N1_roWJmm-EdM9jeCURIItynFaWve4xQ1lew3kEKzwewGibgAlxoRTsYiiEe7mOzxQwJRfL/s320/P1000713.jpg" width="320" /></a></div>El passat més de juny, tal i com ja us vam anar informant, va tenir lloc al nostre local i a l’Escola Internacional de Teatre “Estudis Berty Tovías”, la <strong>Trobada Internacional sobre l’Art de la Intervenció Teatral.</strong><br />
Aquesta trobada es va organitzar amb motiu del nostre 10è aniversari, i va tenir com a convidats vuit actors i el director de la companyia de París; “<strong>Entrées de jeu</strong>” <br />
<a name='more'></a><br />
Durant aquells dies (intensos de treball i d'emocions) els components d’<strong>Entrées de jeu</strong> i l'equip de <strong><em>Teatracció</em></strong> vam dedicar dues jornades a la feina interna; presentant cada companyia als companys de l’altra els diferents espectacles que tracten les problemàtiques que aborda <strong><em>Teatracció</em></strong> (sida i infeccions de transmissió sexual, drogues, igualtat de gènere i violència) i fent un col•loqui posterior sobre les formes diverses de plantejar el debat sobre els mateixos temes. També es van fer diversos actes oberts al públic, com la xerrada d’en Bernard Grosjean a l’escola Internacional de Teatre “Berty Tovías” o l’exposició sobre els 10 anys de <strong><em>Teatracció</em></strong>, realitzada en aquest mateix espai. La Trobada es va cloure amb la presentació al públic dels espectacles: “Faut pas débloguer” de Entrées de Jeu i “No em ratllis” de Teatracció, que va tenir lloc el dia 28 de juny a la mateixa escola “Berty Tovías”. <br />
No cal dir que l'experiència va ser extremadament positiva i enriquidora. Bernard Grosjean,fundador i director artístic d’aquesta companyia, ha desenvolupat, al llarg de gairebé trenta anys, una teoria del “teatre-debat” avalada i fonamentada en l’experiència del treball quotidià. Partint de l’ortodòxia més clàssica del “Teatre de l’Oprimit” (Bernard va ser assistent personal d’Augusto Boal durant set anys) ha anat evolucionant cap a un tipus d’intervenció teatral que no parteix d’apriorismes ideològics i que vol mostrar i debatre tots els punts de vista<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdlknDMDeyfcPF_QEwl_HDtQm4xQJrmEjrW2swlgHvneS6R5dPelc0KI8D01fQ-j2wtjO4Eck4T28a141XFcDroLCVFG8nt5JSMuzFNsddYno6nhGZMAfM7zKvH_JOPVCQ7NZEmwjzK8yC/s1600/teatreaccio%C2%A6%C3%BC_XGD_492.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdlknDMDeyfcPF_QEwl_HDtQm4xQJrmEjrW2swlgHvneS6R5dPelc0KI8D01fQ-j2wtjO4Eck4T28a141XFcDroLCVFG8nt5JSMuzFNsddYno6nhGZMAfM7zKvH_JOPVCQ7NZEmwjzK8yC/s320/teatreaccio%C2%A6%C3%BC_XGD_492.jpg" width="320" /></a></div>La col•laboració entre <strong><em>Teatracció</em></strong> i <strong>Entrées de Jeu</strong> no es va acabar pas amb la cloenda de la Trobada. L'èxit d'aquesta ha fet que els vincles entre els dos grups es facin encara més estrets. Una bona mostra d'aquesta continuïtat en la col•laboració mútua és la presència de quatre membres de <strong><em>Teatracció</em></strong> ( Vanessa Segura, Mireia Scatti, Rafa Colás i Gaël Camacho) a l'stage intern que els comediants d'<strong>Entrées de Jeu</strong> realitzen a principis de setembre . Aquest stage de "reentré" té com a objectiu el desenvolupament d’una dinàmica col•lectiva de joc així com reforçar les improvisacions del debat teatral en els aspectes formals i emocionals.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9fJp_64Pfb-7wb9rs9g42FABNrFYZhvaEt4aMR_Pn_zfjaOhRhKvcaijWjHcqChIkLcs0MBwfWxYSYjCGaJ1NSWvmndXPqEqP8c-aRNBvPkiMOafjCmcznHhIjRVMki0q3IpFtwEUg7Wr/s1600/teatreaccio%C2%A6%C3%BC_XGD_680.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" px="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9fJp_64Pfb-7wb9rs9g42FABNrFYZhvaEt4aMR_Pn_zfjaOhRhKvcaijWjHcqChIkLcs0MBwfWxYSYjCGaJ1NSWvmndXPqEqP8c-aRNBvPkiMOafjCmcznHhIjRVMki0q3IpFtwEUg7Wr/s320/teatreaccio%C2%A6%C3%BC_XGD_680.jpg" width="320" /></a></div><br />
És així com donem inici a aquesta nova temporada, amb les “piles” ben carregades desprès d’aquesta extraordinària experiència.Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-78851401603256994362010-06-22T09:16:00.000-07:002010-06-22T09:16:43.954-07:00Del Teatre de l'Oprimit a la intervenció teatral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFOHRCNSHjeSbVBnTs27dzs3cs803YJ6rpLf8SiDUV7NRA4eYqwPbPtwxmZmidsXFI2_A5HI7DWvhR4Nmub1TFlgj6PazT5AD5Qrzncr-wiQ1Cq1Bfbtj1M4_2RVmHg3GQJAY21_BvB2oF/s1600/Bernard+12.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" ru="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhFOHRCNSHjeSbVBnTs27dzs3cs803YJ6rpLf8SiDUV7NRA4eYqwPbPtwxmZmidsXFI2_A5HI7DWvhR4Nmub1TFlgj6PazT5AD5Qrzncr-wiQ1Cq1Bfbtj1M4_2RVmHg3GQJAY21_BvB2oF/s320/Bernard+12.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Una de les activitats més interesants de la Trobada Internacional Sobre l'Art de la Intervenció Teatral serà la que es desenvoluparà a l'Escola Internacional de Teatre "Estudis Berty Tovias" (carrer del Cid, 10 Barcelona) el proper dilluns 28 a les 20h.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Bernard Grosjean fara una conferència en la que ens parlarà de com, després de ser assistent de Augusto Boal durant més de set anys, es va anar distanciant de la teoria del Teatre de l'Oprimit per construir un tipus d'intervenció teatral que no partís d'apriorismes ideologics i que intentés mostrar i debatre tots els punts de vista.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Per anar fent boca us oferim un article de Bernard Grosjean on parla d'aquest procés.</div><a name='more'></a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Cròniques optimistes d’un grup d’intervenció teatral. </div><div style="text-align: center;"></div><div style="text-align: center;">Dins els dèdals de l’Education Nationale. </div><div style="text-align: center;"><br />
</div><div align="center"><em>Bernard Grosjean és el director de la Companyia Entrées de jeu , que assegura nombroses intervencions i nombrosos tallers a l’Education Nationale. Mitjançant aquesta crònica, torna a revisar el seu recorregut : ruptures teòriques amb el teatre de l’oprimit, nova manera d’abordar el teatre-fòrum, protocols de posada en peu de sessions amb els grups-classe, concepció i dramatúrgies de les obres d’intervenció, estil interpretatiu, mètodes d’improvisació, i visió de la institució escolar…</em></div><br />
<strong>Com, format a les fonts mateixes del Teatre de l’Oprimit per Augusto Boal, vaig decidir progressivament trencar amb algunes de les seves doctrines. </strong><br />
<br />
Petit recordatori històric <br />
Compromès en diferents accions d’alfabetització a Amèrica Llatina, i després detingut i torturat per la junta militar brasilera el 1969, i finalment alliberat gràcies a l’enviament de centenars de telegrames de protesta, el director teatral Augusto Boal es veu forçat a exiliar-se. Sistematitza aleshores el seu mètode del Teatre de l’Oprimit , títol donat finalment pel seu editor, en clara referència a la Pedagogia dels Oprimits de Paolo Freire. El mètode del Teatre de l’Oprimit es basa en dos senzills principis : a través del teatre, permetre als espectadors posar en marxa solucions a les situacions que els oprimeixen, i permetre’ls tot seguit extrapolar a la vida real les accions intentades i assajades a la ficció. L’eina principal del mètode per dur a terme aquesta reflexió-acció sobre les situacions problemàtiques del món real s’anomena llavors el « teatre-fòrum ». Conduït per un animador del joc (el joker), el teatre-fòrum es desenvolupa en dos temps: una situació d’opressió és representada davant un públic concernit per la mateixa. A continuació es representa una segona vegada, i els espectadors vénen a provar les seves idees de transformació de la situació : interrompen l’escena en el moment que trien, i pugen a l’escenari per ocupar el lloc de l’oprimit.<br />
A finals dels anys 70, precedit per la publicació de les seves obres , Augusto Boal ve a instal•lar-se a França, on funda un grup de recerca, del qual formen part una desena d’actors, i en el qual em convida a treballar. De 1980 a 1984, aquest grup fa múltiples cursets i representacions a tot França i a l’estranger per a prop de 3000 persones, moltes de les quals són ensenyants. El mètode, des d’aleshores, no deixarà de difondre’s pertot arreu del món, tal com, certament, ho desitjava el seu promotor, convertint aquell moviment informal de pràctiques en un fenomen teatral dels més sorprenents. <br />
<br />
<strong>28 anys més tard…</strong><br />
Desenes de companyies de teatre-fòrum es constitueixen a França, pertot arreu una mica, amb filosofies, maneres de fer, fortunes i estils molt diversos, fins al punt que de vegades es fa difícil reivindicar-se com a practicant d’aquesta forma de teatre, de tantes pràctiques diferents i sovint contradictòries com abasta. Dificultat afegida: cal enfrontar-se a partir d’aleshores a un cert nombre d’idees rebudes sobre la qüestió, que estan més o menys fonamentades. <br />
<em>Florilegi.</em> El teatre-fòrum té la imatge de pràctica datada i petrificada per a aquelles i aquells que el van conèixer fa trenta anys: “Ah, bé, vostè encara fa teatre-fòrum? Avui en dia està superat!” O bé té més que mai la imatge de mètode màgic per tractar problemes que desborden la Institució. “Vingui de seguida a casa nostra, ja no ens en sortim amb aquest grup!” O bé provoca un efecte de rebuig que s’estén a totes les pràctiques que se’n reclamen filles, quan alguns aprenents de bruixot han desfermat la tempesta en comptes de calmar-la: “Ah, mai més teatre-fòrum al meu establiment!”, ens llança un dia un director, que deplora el pas a l’acció de diversos alumnes del seu establiment a conseqüència de sessions de teatre-fòrum mal gestionades. <br />
Pel que fa a nosaltres, tota referència a l’opressió ha desaparegut del nostre vocabulari des de fa temps... Què ha passat, doncs?<br />
<br />
<strong>Tres flash-backs en forma de constatacions </strong><br />
<br />
1982 : Collège Louise Michel a Clichy-sous-Bois. La denominació ZEP (Zona d’Educació Prioritària) no ha estat inventada encara, i som encara a la bonica època dels projectes d’acció educativa (PAE) que permeten als ensenyants treballar en col•laboració amb interventors externs al llarg d’una trentena d’hores. Marguerite Perdriault, una militant de la Pedagogia Institucional, m’ha convidat a venir a treballar sobre el tema de la violència, en una classe i en un establiment on la violència ja és omnipresent. <br />
Primera sessió: intento explicar als alumnes què és el mètode. D’entrada, reaccionen a la paraula opressió: “Això és el que vostè ve a fer. Ens collarà, ens impedirà expressar-nos!” I, uns quants aclariments més tard, un d’ells afegeix; “Però, Senyor, nosaltres no ho som pas, uns oprimits! No se’ns ha de prendre per qualsevol cosa!” <br />
Constatació 1: el concepte que funciona bé amb públics voluntaris no sembla pas dels més operatius per dinamitzar un públic capturat en una pedagogia de projecte! Oprimit sona negativament, quan, ben al contrari, el que s’intenta és valoritzar la gent en la seva expressió...<br />
Segona sessió: intento fer-los representar situacions problemàtiques. Em responen que no tenen problemes. Insisteixo. Acaben per avenir-s’hi. Però les seves situacions d’opressió no presenten altra cosa que estereotips. <br />
Constatació 2 : difícil, per no dir impossible, expressar una vivència problemàtica davant d’uns iguals que, lluny de ser solidaris, s’aprofitarien de bon grat d’aquest moment de fragilitat per carregar contra aquell que gosés expressar-se. <br />
Tercera sessió: el grup ha acabat posant-se d’acord sobre la situació d’una alumna que se sent oprimida per haver estat exclosa de la classe i haver rebut una reprimenda del CPE (Conseller Principal d’Educació) que se l’ha trobada al passadís: què hauríeu fet al seu lloc? Les intervencions se succeeixen a l’escenari, però, per a la meva gran sorpresa, no pas per trobar solucions, sinó, al contrari, per fer créixer la tensió! Els espectadors juguen a fer tornar l’alumne encara més violent, i a fer tornar el CPE encara més dolent, lluny de tot esperit de matisació. <br />
Constatació 3 : el teatre-fòrum resulta totalment inútil en no fer altre cosa que enfrontar bons amb dolents. Els espectadors no estan interessats per la transformació de les coses, ans al contrari els fascina únicament la repetició i l’amplificació de la situació que han inventat. El teatre-fòrum, enlloc de posar distància, no fa sinó reforçar els uns i els altres en les seves certeses. <br />
Llavors vaig acabar pensant que calia reservar aquest tipus de mètode a grups que tinguessin preocupacions comunes, i que desitgessin estudiar la manera d’enfrontar-s’hi. Aquesta conclusió suposava doncs la fi del teatre de l’oprimit a les classes?<br />
<br />
<strong>Altres experiències i altres interrogacions... </strong><br />
<br />
Al llarg dels cursets que animava amb adults, ben de pressa es va fer evident que el concepte d’opressió, massa aclaparador, era decididament massa feixuc de portar per donar compte amb finesa dels problemes viscuts. Les situacions que els participants proposaven semblaven, o massa irrisòries per ser expressades – “no és una opressió prou grossa!” – o massa feixugues per poder ser assumides – “això es torna psicodrama!” L’extrapolació a la realitat de les accions assajades a l’escenari semblava d’altra banda inabastable o impossible d’avaluar. <br />
D’altra banda, entre 1980 i 1985, els intents de teatre-fòrum als teatres, malgrat l’èxit provocat per la curiositat i pel tarannà del grup Boal, van plantejar d’altres qüestions sobre el fet de transformar aquest mètode de conscienciació en gènere teatral de ple dret. El públic continuava extasiant-se amb la màgia, per no dir el miracle, de la intervenció d’espectadors, però quin sentit adquiria realment allò? <br />
Decididament, alguna cosa fallava: d’una banda hi havia un mecanisme – la interacció sala / escenari – que funcionava de meravella i que aconseguia veritablement activar els espectadors, i de l’altra una teoria del mètode que no semblava correspondre als efectes produïts i, pitjor encara, que semblava impedir certes coses. <br />
En deixar el grup Boal el 1987, vaig decidir doncs dipositar a terra el motor, oblidant tot el metadiscurs que l’envoltava, per observar-ne els efectes i les modalitats de funcionament. I vaig treballar, d’una banda a reconsiderar les apostes amb què el podíem enriquir a la claror d’altres teories que les de l’oprimit, i d’altra banda a precisar-ne els reglatges.<br />
Paradoxa? Abandonava el teatre de l’oprimit per dedicar-me íntegrament al... teatre-fòrum! <br />
<br />
<strong>Bernard Grosjean</strong><br />
<br />
Article publicat a Cahiers de Pédagogie<br />
(<em>Traducció de Josep Maria Vidal i Turón)</em><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br />
</div>Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-62246323572989803242010-06-17T01:03:00.000-07:002010-06-17T01:18:48.226-07:00Trobada Internacional Sobre l'art de la Intervenció Teatral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhua23FAv1Y7L5UJnyKBcniSr_-enN_DqlZuSl6uCAcYjAywVFkotcn0FGV3hxfFx3fTuj0V1SmmDy5pRUF6nALH6gIT-nVV3_ZEvigUPflsNROA84cdiH1f4ZXrRdiSx9bOir4qfVwWLnY/s1600/P1000305.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjvU5EprhYyQcD36UoWOyvIzOALMZi0Z8oiuBlAqskYIjzMZY_H2s6ZWKHjupdMEx45G1nzE-GOdUm_TOJrNyV7UwQXm2QEPzge5O2nu2kIe_axXp1NrqIvFNU0ZS3pCRzyYrAtqTEoRwK/s1600/SNV82084entr%C3%A9es+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjvU5EprhYyQcD36UoWOyvIzOALMZi0Z8oiuBlAqskYIjzMZY_H2s6ZWKHjupdMEx45G1nzE-GOdUm_TOJrNyV7UwQXm2QEPzge5O2nu2kIe_axXp1NrqIvFNU0ZS3pCRzyYrAtqTEoRwK/s320/SNV82084entr%C3%A9es+3.jpg" /></a></div>Us recordem que els dies 28, 29 i 30 de juny és celebrarà a Barcelona la “Trobada Internacional sobre l’art de la intervenció teatral” amb la companyia francesa Entrées de jeu, dirigida per Bernard Grosjean.<br />
<br />
Volem celebrar el nostre 10è aniversari aprofundint en l’art d’aquest teatre necessari. <br />
Per això, aprofitant la relació que ens uneix amb Bernard Grosjean des del principi del nostre projecte, estem organitzant unes jornades que ens permetran aprofundir en el treball que estem realitzant i, a vosaltres, conèixer més a fons aquesta poderosa eina de sensibilització que és la intervenció teatral.<br />
Per problemes d’aforament cal que ens confirmeu la vostra assistència a <a href="mailto:comunicacio@teatraccio.org">comunicacio@teatraccio.org</a> (contestarem confirmant la reserva) <br />
<br />
El programa dels actes oberts al públic és el següent:<br />
<br />
<strong>-Dia 28 de Juny</strong> <br />
- a les 16h: Obertura de l’exposició: “L’art de la intervenció teatral”.<br />
- a les 20h: Conferència, “Del Teatre de l’Oprimit a la intervenció teatral”<br />
a càrrec de Bernard Grosjean (Director de la companyia Entrées de jeu).<br />
<br />
-<strong>Dia 30 de Juny</strong><br />
<br />
- a les 12h: Presentació dels espectacles “No em ratllis!!!” i “Faut pas débloguer” a càrrec de les companyies Teatracció i Entrées de jeu. Col•loqui posterior sobre la intervenció teatral com a eina pedagògica.<br />
<br />
-a les 14 h: Brindis per celebrar el 10è aniversari de Teatracció.<br />
<br />
Tots els actes es celebraran a Escola Internacional de Teatre “Estudis Berty Tovias”<br />
<br />
Carrer del Cid, 10<br />
<br />
08001 Barcelona.Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-41633791774815043712010-06-07T02:30:00.000-07:002010-06-07T02:52:42.456-07:00Què volem dir quan parlem d'intervenció teatral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZSoWf0e7D5EL1h_zP1lhodv-pzld0DeKgZa8_oBJSwm3GURwSKQCqx4CQ3bAX7PpFxc2C-9JlWy0r7No6MORC-rqQRyeXJRY18tr40fHOvPJCZJNCtEevzuMimWjzU7B7QKFVmF_Grt0h/s1600/P1000006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZSoWf0e7D5EL1h_zP1lhodv-pzld0DeKgZa8_oBJSwm3GURwSKQCqx4CQ3bAX7PpFxc2C-9JlWy0r7No6MORC-rqQRyeXJRY18tr40fHOvPJCZJNCtEevzuMimWjzU7B7QKFVmF_Grt0h/s320/P1000006.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">A diferència d’altres països com ara França, on la tradició del Teatre-Fòrum i del teatre del Oprimit es remunta a gairebé tres dècades, al nostre país les modalitats de teatre d’intervenció (o Teatre fòrum o debat teatral) son encara una realitat relativament recent. Es per això que, els qui ens dediquem a aquesta noble pràctica, ens toca sempre mirar d’explicar en què consisteix un tipus d’activitat que, a nosaltres ens entusiasma, i que molt sovint provoca desconcert en aquells a qui intentem explicar-la.</div>Un desconcert, d’altra banda, perfectament comprensible: “Sou una companyia de teatre que fa teatre per a joves” I sí, és cert, som una companyia de teatre, fem teatre dirigit als joves, però no fem només teatre.<br />
Allò que nosaltres oferim va una mica més enllà.<br />
<a name='more'></a><br />
<strong>Un breu repàs històric.</strong><br />
<strong></strong><br />
<br />
Nascuda al Brasil i teoritzada per Augusto Boal, la idea d’un teatre que intervingui sobre la realitat concreta, va prendre un nom que sí s’ha fet més o menys conegut: “El Teatre de l’Oprimit”. <br />
<br />
Boal, detingut per el règim militar dictatorial del seu país i posteriorment posant en llibertat gràcies a una campanya internacional de solidaritat, es va exiliar a França, on finalment els seus escrits es van publicar i difondre. El Teatre de l’Oprimit (nom que va ser idea de l’editor de Boal i que fa una clara referència a la pedagogia del oprimit de Paulo Freire, també brasiler) té una decidida vocació política. Es tracta de utilitzar el teatre com a eina que permeti a la gent sotmesa a algun tipus d’opressió (tant política com econòmica) assajar les accions, els argument i els camins que els poden dur cap a una sortida de la seva situació. <br />
<br />
Aquesta voluntat de portar el teatre més enllà de la simple narració d’uns fets obliga al trencament de les barreres actor-espectador, i atorga als comediants el paper de posar en escena situacions concretes, a partir de les que els espectadors podran intervenir per proposar teatralment alternatives a les situacions i actituds dels personatges.<br />
<br />
A partir de l’aportació d’Augusto Boal es comencen a desenvolupar, sobretot a França, però també a la resta d’Europa, a Sud-americà i a l’Àfrica, multitud d’iniciatives que van en aquesta línea i que prenen matisos i direccions molt diverses. <br />
<br />
I és precisament aquella necessitat de concretar les situacions d’opressió, per sotmetre-les al debat, la que fa que alguns d’aquests grups comencin a descobrir l’eficàcia d’aquest “mètode” per abordar problemàtiques molt especifiques de col•lectius concrets. I és també, d’aquesta manera, que per a alguns dels seus practicants la “urgència política” es va apaivagant per convertir-se en un plantejament molt més “utilitari”.<br />
<br />
Aquest és el cas de Bernard Grosjean qui, havent treballat durant més de set anys amb Augusto Boal, comença a fer un replantejament del “mètode” defugint el maniqueisme de “bons i dolents” que el propi compromís polític feia inevitable, i cercant una forma de treballar que obrís més el debat a totes les veus possibles.<br />
<br />
Deixarem, però per un proper apunt les interessantíssimes aportacions teòriques de Bernard Grosjean i intentarem explicar què es la intervenció teatral i quins avantatges ofereix respecte d’altra tipus d’activitat de prevenció.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMELqiqcuWtfCEehzEClFMCwd03hOEol8PITP42n9ZYoLabyUZDuIXFrxOEjz7HGO92zN50YtchhzbbcsGEhYSbVCZT2lYezpVetl0I-0glz_g_Wyt3FEkyBTZqVAuVQdW6B0-djx-c3ax/s1600/Q-2-per-a-hatml.jpg" imageanchor="1" style="cssfloat: right; margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" qu="true" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMELqiqcuWtfCEehzEClFMCwd03hOEol8PITP42n9ZYoLabyUZDuIXFrxOEjz7HGO92zN50YtchhzbbcsGEhYSbVCZT2lYezpVetl0I-0glz_g_Wyt3FEkyBTZqVAuVQdW6B0-djx-c3ax/s320/Q-2-per-a-hatml.jpg" /></a></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><strong>La intervenció teatral</strong></div></div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Tal i com la practiquem des de Teatracció, des de fa ja 10 anys, la intervenció teatral s’ha d’entendre com una activitat, adreçada a adolescents i joves, que consta de dues parts: l’espectacle i el debat. És precisament la l’existència d’aquestes dues parts la que li dona sentit i la diferencia d’altres activitat més “acadèmiques” com, per exemple, una xerrada a càrrec d’un expert.</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"><br />
</div><div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">Abans, però d’entrar en detall en l’explicació d’aquestes dues parts d’un tot indivisible, cal explicar que una característica important de la intervenció teatral és que sempre es fa amb grups cohesionats. És a dir, es treballa amb grups de joves que comparteixen vivències i relacions comunes. </div><br />
<strong>L’espectacle</strong><br />
<br />
Partint d’un treball molt rigorós en els continguts (que es fa amb l’assessorament de professionals en el tema de què es tracti) l’espectacle construeix un mirall en el qual els i les joves veuen reflectides situacions que els son molt properes i que, sovint viuen com a problemes que pateixen individualment. <br />
D’aquesta manera, l’espectacle, per si sol, té un efecte alliberador, en el sentit que els i les joves se senten tranquil•litzats amb el “descobriment” de que no estan sols. Que molts dels seus patiments i angoixes davant d’una societat i un món que tot just estan començant a descobrir, son patiments i angoixes compartits amb els seus companys i companyes. <br />
Això aconsegueix, també, que la reflexió posterior no parteixi d’altra cosa que no sigui la pròpia realitat dels joves, les vivències que els preocupen.<br />
<br />
Hem pogut apreciar, al llarg d’aquests anys, que aquest “efecte mirall” trenca les aprensions que els joves puguin tenir sobre l’acte en si. Molt sovint els adolescents veuen en les xerrades o els actes de sensibilització en general, una “intromissió” dels adults en els seus assumptes. Un intent d’alliçonar-los. <br />
L’actitud de rebuig en front d’aquest tipus d’actes és ben coneguda per tots aquells que els organitzen.<br />
La presència dels actors, però, trenca aquest rebuig. Els joves se senten identificats amb uns actors, també joves, que amb ben pocs elements aconsegueixen evocar situacions ben conegudes. El recurs a l’ humor és, en aquest sentit, una eina extraordinària.<br />
Un cop acabat l’espectacle, els actors conviden el públic a veure encara una última escena. Una situació curta i molt concreta en que es planteja un dilema específic sobre el tema tractat. Aquí els actors convidaran a intervenir al públic perquè proposi alguna alternativa. Els joves podran sortir a l’escenari per improvisar amb els actors... <br />
<br />
<strong>El debat</strong><br />
<br />
Acabat l’espectacle i les improvisacions finals, comença el debat. L’equip d’actors i actrius aquí, desenvolupen una feina per la qual reben formació especifica a càrrec d’especialistes en la matèria concreta de la que tracti l’espectacle.<br />
És durant el debat quan tot allò de que parlàvem abans, “l’efecte mirall” i la identificació dels i les joves amb els actors, es posa de manifest. <br />
El debat els permet recuperar la paraula. Afrontar de forma col•lectiva els diversos punts de vista, debatre’ls i descobrir que no estan sols.<br />
El debat crea interrogants i convida a la reflexió a l’interior del grup. <br />
D’aquesta forma la paraula pren una dimensió col•lectiva que els permet reflexionar i interrogar-se a si mateixos. <br />
<br />
Els debats, així plantejats, son sempre vius i intensos. Els nois i noies, participen activament perquè s’han sentit interpel•lats i alhora se senten lliures de parlar.<br />
<br />
És per tot això que <strong>la intervenció teatral</strong>, és una eina excel•lent de suport al treball de tutoria.<br />
<br />
Aquesta és la nostra mirada sobre<strong> la intervenció teatral</strong>, la feina que oferim i que venim realitzant des de fa 10 anys.Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-76375765956519450102010-05-17T02:33:00.000-07:002010-05-17T02:42:22.257-07:0010è Aniversari de Teatracció<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGb8U66rb13vja55h-v-FVqhJGTIcDPkfhzfmV2Ugeu7ebgP2-CC2oHPQ7O13DUqYz51kw3CRPTymm60NPPs3_BCkDQc2z1GQcewgaw0y-aaAixD19bGMaJRIoxt0867gdlPTY1aldQtBh/s1600/P1000305.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGb8U66rb13vja55h-v-FVqhJGTIcDPkfhzfmV2Ugeu7ebgP2-CC2oHPQ7O13DUqYz51kw3CRPTymm60NPPs3_BCkDQc2z1GQcewgaw0y-aaAixD19bGMaJRIoxt0867gdlPTY1aldQtBh/s320/P1000305.jpg" wt="true" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><em>A la foto Bernard Grosjean i Àngel Bonora</em></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><strong>Us convidem a celebrar els 10 primers anys de vida de Teatracció</strong></div><strong></strong><br />
<br />
Els dies <strong>28, 29 i 30 de juny</strong> és celebrarà a Barcelona la <strong>“Trobada Internacional sobre l’art de la intervenció teatral” </strong>amb la companyia francesa: Entrées de jeu, dirigida per Bernard Grosjean.<br />
Volem que aquest aniversari serveixi per aprofundir en l’art d’aquest teatre necessari, i és per això que, aprofitant la relació que ens uneix amb Bernard Grosjean des del principi del nostre projecte, ho volem celebrar organitzant unes jornades que ens permetin, a nosaltres, a aprofundir en el treball que estem realitzant i, a vosaltres, a conèixer més a fons aquesta poderosa eina de sensibilització que és la intervenció teatral.<br />
<br />
El programa d’aquesta Trobada serà el següent:<br />
<a name='more'></a><br />
-<strong>Dia 28 de Juny</strong> <br />
<br />
- Obertura de l’exposició: <strong>“L’art de la intervenció teatral”</strong><br />
<br />
- A les 20h; Conferència: <strong>“Del Teatre de l’Oprimit a la intervenció teatral”</strong><br />
a càrrec de Bernard Grosjean (Director de la companyia Entrées de jeu)<br />
<br />
-<strong>Dia 30 de Juny</strong><br />
<br />
- A les 12h Presentació dels espectacles <strong>“No em ratllis”</strong> i <strong>“Faut pas débloger”</strong> a càrrec de les companyies: <strong><em>Teatracció</em></strong> i<strong><em> Entrées de jeu.</em></strong> <br />
<br />
Debat posterior sobre la intervenció teatral com a eina de treball pedagògic.<br />
<br />
- 14 h; Brindis per celebrar el 10è aniversari de <strong><em>Teatracció.</em></strong><br />
<br />
Tots els actes es celebraran a <strong>“Estudis Berty Tovias” Escola Internacional de Teatre</strong><br />
Carrer del Cid, 10, 08001 Barcelona.<br />
<br />
En propers apunts us anirem explicant més detalls...Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-21964461349364610072010-05-01T09:25:00.000-07:002010-05-01T10:12:52.711-07:00Entrées de jeu: l’art de la intervenció Teatral<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Yz0aBk5f8kV1FYHSRa81w5nuy7VTPBN59r1QmYqLhyABZ37Uw65amTn3V8Zl95-SBOYFxE5_9g92EzibIop1MPpfovUNzcEKIxg2q_geoPl6lRMmx0GQvl1maTz4ij5dHfgpd_3ndb6V/s1600/P1000236.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6Yz0aBk5f8kV1FYHSRa81w5nuy7VTPBN59r1QmYqLhyABZ37Uw65amTn3V8Zl95-SBOYFxE5_9g92EzibIop1MPpfovUNzcEKIxg2q_geoPl6lRMmx0GQvl1maTz4ij5dHfgpd_3ndb6V/s320/P1000236.JPG" /></a></div> <br />
<i>A finals del mes de juny d'enguany es celebrarà a Barcelona la </i><b><i>Trobada Internacional sobre l'Art de la intervenció Teatral . </i></b><i>La companyia </i><b><i>Entrées de jeu, </i></b><i>una de les companyies capdavanteres en el teatre d'intervenció social de Europa.</i><br />
<i>Molt aviat començarem a explicar-vos en què consistirà aquesta Trobada. De moment, per anar fent boca, us presentem un petit text de presentació d'Entrées de jeu signat per </i><b><i>Bernard Grosjean</i></b><br />
<i> </i><b><i> </i></b><i> <span class="Apple-style-span" style="font-style: normal;"><i><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“El qui ve al món per no enterbolir res, no mereix ni consideració, ni paciència”</span></b></i></span></i><br />
<i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> René Chair</span></i><br />
<i></i><br />
<i></i><br />
<i></i><br />
<i></i><br />
<i><a name='more'></a></i>Desprès de més de deu anys, la companyia <a href="http://www.entreesdejeu.net/">Entrées de jeu </a>desenvolupa un treball original d’intervenció teatral, en resposta a les demandes socials que sorgeixen de múltiples organismes i associacions, sobre temes molt variats.<br />
<br />
L’objectiu d’aquestes intervencions és el d’obrir el debat, sobre els diversos motius de preocupació compartits per un determinat públic. Aquest és troba a la sala, no per veure un espectacle, sinó per participar d’una reflexió col•lectiva a través de la meditació del teatre.<br />
<br />
Lluny d’aportar solucions fetes, aquest treball, en contacte directe amb la societat, té per objectiu d’interrogar el món en la seva complexitat. Instaura les condicions d’una convivencialitat benèvola i d’una escolta respectuosa dels diferents punts de vista.<br />
<br />
Aquest estil d’intervenció teatral te una grandíssima difusió: així, el 2005, els 30 comediants d’<b>Entrées de jeu</b> van crear dotze espectacles i van fer més de 800 representacions, que van reunir 80.000 espectadors. Però resulta poc visible per el gran públic en la mesura en que s’adreça a públics concrets, que es caracteritzen per tenir una relació de proximitat.<br />
<br />
Tal i com suggereix el seu patronímic, la companyia <b>Entrées de jeu </b>aposta per l’accés al joc teatral, pels seus plaers, el seu rigor i els seus efectes benèfics; el joc, així concebut, dinamitza el públic, allibera la paraula dels espectadors i permet un veritable intercanvi.<br />
<br />
Fent-nos travessar en tots els sentits els diferents estrats de la societat francesa, aquest tipus d'intervenció ens permet realitzar una crònica social del nostre temps. Ens ofereix l’ocasió de fer trobades excepcionals. I sobretot ens dona els mitjans d’exercir i desenvolupar el nostre art tenint el sentiment de fer feina útil. És en això on resideix el nostre major orgull.Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-87272498977809764962010-04-19T04:01:00.000-07:002010-04-28T06:31:14.368-07:00Entrevista amb Àngel Bonora (3a part)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoYA_5uNANk2JaIYUf7KnHcok97MxFRCi9opA76Tvgsn7OVPOLwgjdqDNAucK_vUJdTzbSba6Xz3c5wAkE0w2iVYaVtiPTPSqu9eyD8cQ9SxNPbI8yU_bW5cWAjrKM-sGuB4EhYEe0VQEz/s1600/DSC_0777.JPG" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5461909583488159154" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoYA_5uNANk2JaIYUf7KnHcok97MxFRCi9opA76Tvgsn7OVPOLwgjdqDNAucK_vUJdTzbSba6Xz3c5wAkE0w2iVYaVtiPTPSqu9eyD8cQ9SxNPbI8yU_bW5cWAjrKM-sGuB4EhYEe0VQEz/s320/DSC_0777.JPG" style="cursor: hand; float: left; height: 213px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></a><br />
<div></div><i><br />
</i><br />
<div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i><br />
</i></div><div><i>En aquesta tercera (i darrera) part de l'entrevista l'Àngel Bonora ens parla de la importància que té el debat dins del teatre d'intervenció.</i></div><div><div><br />
<div></div>(A la foto Àngel Bonora amb Ángel Inzunza i Rafa Colás durant un assaig)<br />
<a name='more'></a><br />
<div></div></div><div><div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal; line-height: normal;">-</span></span> Quina importància té el debat? És a dir... la proposta que fa </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Teatracció</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> és una proposta teatral, però no només teatral, té un altre part molt important que és el debat. Quin pes té el debat dins de la vostra proposta?</span></span></b></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">- </span></span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">És un complement, és un complement... L’obra s’estructura en la representació, on es transmet informació... És un llenguatge directe, evocador... on els actors busquen per damunt de tot comunicar amb el públic. Un públic que és viu, que intervé durant la representació. Fa comentaris, se sent directament involucrat, al·ludit, perquè es veu reflectit en les diferents situacions que es representen... I desprès, és clar... s’intenta crear interrogants en el jove per tal que sigui ell mateix qui pugui buscar solucions o respostes... I en el grup... aquests temes es passen al grup...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Treballem amb grups cohesionats... Llavors, és clar; el teatre provoca la reflexió i facilita la paraula, per tant es converteix en un acte comunicatiu de vida... Nosaltres provoquem la reflexió per mitjà de les propostes escèniques, de les situacions, dels personatges, d’allò que es diu, d’allò que es fa... De, en quina mesura cada jove es pot sentir identificat amb les situacions que apareixen en un moment o altre i en la repercussió que això pot tenir en el grup... en les seves vivències personals. És clar... això és personal... però el teatre és una convenció que ens permet reflectir-nos com en un mirall... Llavors el jove parla de si mateix sense veure’s involucrat directament, sense veure’s... Desemmascarat... És com si tingués la màscara del teatre... El debat no només és un intent de vehicular la paraula perquè els joves puguin dialogar sobre allò que han vist, sobre els interrogants suscitats i que aquests, a la vegada, creïn nous interrogants a la sala, també es tracta de suscitar nous interrogants que han de trobar resposta en el propi grup de joves. </span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Els actors vehiculen la paraula i centren el debat per dirigir-lo en una direcció determinada que és la representació d’una situació conflictiva, simple, feta en un llenguatge en el que el jove s’hi pugui identificar molt fàcilment perquè és propera al realisme. I en aquesta situació... aquí sí que es fa un punt d’inflexió perquè es toquen aspectes molt concrets que son rellevants a l’hora de la prevenció o la sensibilització, com per exemple... En torn al “Què sí, vida” la Sida i les infeccions de transmissió sexual... Doncs, dos joves que vulguin estar junts, es desitgen i un d’ells vol fer ús del preservatiu i l’altre, per una sèrie de raons, s’hi nega. Una història que començava bé acaba malament... Llavors els joves s’identifiquen amb aquesta situació que té a veure amb el món afectiu-sexual. Llavors, és clar... aquí la cosa es posa efervescent... Estem parlant del preservatiu com a mitjà per prevenir, no només els embarassos no desitjats sinó qualsevol tipus d’infecció de transmissió sexual i sobretot el VIH/Sida que és tan greu...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">L’important és que, és clar, els joves, quan surt un dels seus companys a improvisar amb els actors doncs... el grup s’identifica amb el jove i es crea un moment lúdic, de divertiment... alhora que</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">s’estan treballant tots aquests conceptes, però no amb la idea d’explicar-los</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">el que han de fer sinó què, ells mateixos facin propostes per des bloquejar la situació.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Això els fa reflexionar sobre el fet que la Sida existeix realment, que no és una invenció i que té conseqüències...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Estem incidint en temes de salut molt sensibles de manera molt sensible i això pot facilitar enormement la millora de la salut, és adir, complementar, estimular, reforçar accions educatives, preventives fetes per professionals</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Has fet servir una imatge que em sembla molt suggerent per definir la intervenció teatral... Has parlat de posar un mirall davant de les realitats dels joves... Quina importància té el fet que les situacions que es plantegen als vostres espectacles siguin un reflex de situacions que ells (els joves) estan vivint a la seva vida quotidiana?</span></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span></span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">La importància és màxima, diria jo... Si els joves no se senten reflectits no es podran sentir identificats, i llavors la proposta que pots fer-los serà llunyana... Estarà lluny de les seves pròpies vivències... I com podrem arribar-hi si som lluny?... L’única forma és es apropar-se a allò que els joves han viscut, a allò que coneixen.</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Els joves estan encara al seu àmbit familiar, a l’àmbit educatiu on es passen gran part del dia i a l’àmbit on es mouen...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-L’àmbit social!</span></span></b></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span></span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">I a l’àmbit social, evidentment, no? Son a la societat... Sí, però estan per damunt de tot a les seves vivències. Comencen a conèixer el món, volen conèixer el món, però allò que determina la seva vida son les seves pròpies vivències, i és aquí on es produeix, on sorgeix, on aquests temes son presents...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-Perdona però es que hi ha un tema que em sembla molt rellevant en aquest sentit, i que és precisament aquest... Quant tu parles de que les seves vivències estan condicionades per la dinàmica social en la que ells estan immersos... És a dir, vesteixen d’una determinada manera, escolten un determinat tipus de música...</span></span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"></span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-Sí...</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">tenen un llenguatge</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">... </span></b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Estan bombardejats</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span></b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">per el consumisme, com la resta d’éssers humans...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">És clar! Però a mi hi ha una cosa que em sembla molt important en aquest tipus de treball i és aquesta idea que el teatre pot permetre</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">de fer un parèntesi en aquesta inèrcia... En aquesta inèrcia social, en aquelles dinàmiques en las que ells es veuen submergits i que forma part del seu entorn, de les seves vivències... Si fulano s’ho ha fet amb mengana... i això sembla normal... o si s’ha de fumar per semblar interessant... Hi ha una certa dinàmica en la que sembla que la intervenció teatral permet fer un parèntesi i que el col·lectiu es vegi reflectit i reflexioni...</span></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span></span></b><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Sí, d’això es tracta, de veure’s reflectit i reflexionar... És clar! Hi ha la reflexió personal, la percepció... Que en el grup es converteix en paraula. La reflexió ve donada per la paraula, eh?... Per què?... Perquè la pròpia paraula et crea interrogants, i del que es tracta és que el propi jove pugui trobar les seves pròpies solucions... Té les seves inquietuds, però quan hi ha un interrogant que és important, bé... Cóm el grup repercuteix en això, cóm influència i com el propi jove... perquè, en definitiva som les persones les que decidim si volem canviar alguna cosa o no... Podem ser més o menys influenciables, però si un no vol canviar una actitud... no vol! Per què no es vol canviar una actitud? Si un es comença a preguntar perquè no vol... potser canviarà d’idea... segons el que vegi, el que reflexioni, segons</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">la informació que tingui, no?... i si vol tenir una vida més saludable, o vol relacionar-se de manera, diguem-ne més respectuosa amb els seus companys i passar-s’ho bé...</span></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-</span><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> O simplement, tenir la capacitat de decidir com vol relacionar-se...</span></b></span></div><br />
<div class="MsoNormal"><span lang="ES-TRAD" style="font-family: Verdana; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">-Decidir per si mateix, però curant-se en salut, per tant... és clar!... portem el tema a dins... el teatre, els actors! La gent que estem aquí ens</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">sentim completament identificats amb aquest tipus de treball, perquè d’altra manera la nostre mirada seria superficial i no haguéssim intentat d’aprofundir en aquests temes, també en on hem arribat, com hi hem arribat i cap a on va aquest tipus de treball... Que son propostes molt específiques i això és el que el caracteritza; específic, experimental, de llarga el·laboració... i sempre experimental... i bé... la única forma es, també des de nosaltres, sentir-nos identificats amb les temàtiques que oferim i amb allò que fem.</span></span></div></div><div><br />
</div></div>Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-45912017085346403192010-04-08T02:01:00.000-07:002010-04-28T06:49:39.112-07:00Entrevista a Àngel Bonora (2a part)<div align="left"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVNOoonF_QCwP3eLRdBvM7o6qPFs3LXAqplMttThKwK1K6r-sHJrjsLh572jM5v0yqcFqnj03SYktoTrM48XMPjmYxVSR5xZF8q83Hq5KAVoFPkADWrCr7e3qTMNhdbYJKdnBsdbu5JbJl/s1600/CSC_0963.JPG"><em><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457689538264984018" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVNOoonF_QCwP3eLRdBvM7o6qPFs3LXAqplMttThKwK1K6r-sHJrjsLh572jM5v0yqcFqnj03SYktoTrM48XMPjmYxVSR5xZF8q83Hq5KAVoFPkADWrCr7e3qTMNhdbYJKdnBsdbu5JbJl/s320/CSC_0963.JPG" style="cursor: hand; float: left; height: 213px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 320px;" /></em></a><em> En aquesta segona part de l'entrevista, l'Àngel ens explica com va nèixer Teatracció i com el teatre d'intervenció social s'obre a d'altres profesionals i, també de la importància d'aquesta relació en l'elaboració dels nostres projectes teatrals.</em></div><em>(A la foto David Paricio de <strong>Sida studi</strong> durant un assaig de "<strong>Què sí, vida".</strong> Al seu costat Àngel Bonora i alguns actors de <strong>Teatracció</strong>)</em><br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<em>-</em><strong>Com va començar el projecte de Teatracció?</strong><br />
<strong>-</strong>Va començar amb el desig d'abordar la temàtica de la prevenció de la Sida i les infeccions de transmissió sexual. Al principi d'una forma molt oberta... Va començar com un exercici de teatre a l'escola <strong>"Estudis Berty Tovias"</strong> de Barcelona, això va ser al curs 98-99. Es va treballar amb set actors durant tres mesos per tal de fer un tercer nivell... Els alumnes que havien acabat el segon any van poder fer un tercer nivell de tres trimestres i , en cada trimestre treballaven amb un professor, i jo vaig proposar aquest exercici de cara a defensar un projecte en el futur. Llavors vam acudir a l'associació <strong>Sida Studi, </strong>d'una manera intuïtiva, i allà vaig conèixer a en <strong>David Paricio, </strong>que ens va obrir les portes no tan sols per proporcionar-nos tot tipus d'informació (que en tenen molta i molt bona perquè son professionals que es dediquen a això, i ho fan molt bé); noticies de premsa, articles, llibres, vídeos...tot tipus de material per treballar desprès amb els actors, sinó que es varen interesar molt per la proposta, perquè ells ens explicaven que just en aquella època el discurs preventiu que s'adreçava als joves tenia cara de mort. Parlava més de la mort que de la vida... Potser va ser per això que li vam posar <strong>"Què sí, vida"</strong>, perquè va ser un capgirament, vull dir... parlar de la Sida i de les infeccions de trasmissió sexual d'una manera una mica... alegre, potser descarada en el sentit del llenguatge, divertida; és a dir, per mitjà de l'humor mostrar la gravetat i la seriositat de l'assumpte, no?... Buscar una mica aquest equilibri... I ells (<strong>Sida Studi</strong>) van venir al final, quan vam fer la presentació de l'exercici a l'escola i van quedar encantats. Encantats!... Estaven realment encantats perquè mai no havien vist una cosa així i pensaven que d'allò en podia sortir una cosa molt interessant...<br />
<br />
I a partir d'aquí es varen buscar les persones. Hi va haver una coincidència de personalitats per a donar-li al projecte una forma jurídica, constituir l'associació i alhora jo me'n vaig encarregar de preparar, elaborar i desenvolupar el projecte <strong>"Què sí, vida" </strong>que va ser l'inici de <em><strong>Teatracció</strong>. Llavors</em> <strong>Sida Studi </strong>ens va facilitar un contacte amb el <strong>Departament de Salut</strong>, vaig tenir l'ocasió de conèixer al <strong>Dr. Albert Giménez</strong>, el director del <strong>Programa per a la Prevenció i l'Assistència de la Sida del Departament de Salut</strong>, li vam explicar el projecte i li vam proporcionar tota la informació que en teníem i llavors es va proposar de fer una presentació pública.<br />
Es va fer una presentació, primer, del projecte al <strong>Centre Cívic Garcilaso</strong>, que ens va deixar una sala d'assaigs... Aquesta presentació va estar adreçada exclusivament per a associacions relacionades amb la prevenció de la Sida i alguns ajuntaments amb els que vam poder contactar per vía telefónica, per convidar-los. Hi van venir, aproximadament unes seixanta persones i d'allí van sortir algunes actuacions, concretament a Pineda de Mar, a Malgrat i a la Pobla de Segur. El dia 1 de dessembre del 1999, dia mundial de la Sida, vam fer la primera actuació dirigida a joves. Desprès, ja a l'any 2001, al mes de maig, si no ho recordo malament, vam fer una presentació una mica més ambiciosa. Vam llogar el teatre dels <strong>Lluïsos de Gràcia</strong> i... aquí es va fer una llista de convidats, es va trucar a ajuntaments, escoles... Es va aconseguir omplir el teatre i el projecte es va poder presentar no només a associacions de prevenció de la Sida, sinó també a professionals vinculats a la promoció de la salut i l'educació i es va oferir un programa d'actuacions.<br />
Aquest programa va ser un èxit, perquè es van reservar les actuacions de manera quasi immediata i tot va funcionar molt bé. Va ser un programa experimental en el que, alhora que es feien les actuacions, els professionals i els alumnes valoraven el treball, es recollien impressions i dades i, apartir d'aquí es va continuar treballant per ajustar els continguts artístics i tècnics. Va ser un procès que va durar pràctiment un any.<br />
<br />
<strong>- Quin paper hi va jugar l'assesoria de continguts?... En aquest cas crec que va ser Sida Studi qui us va assesorar. Quina importància va tenir pel que fa als continguts de l'espectacle?</strong><br />
<br />
Va ser tant <strong>Sida Studi </strong>com el <strong>CJAS (Centre Jove d'Anticoncepció i sexualitat de Barcelona)</strong>. Determinant!!!... Va ser un paper determinant en el sentit del rigor amb el que es treballen els continguts. Estem parlant de temes que no son insignificants, i més quan s'està fent una proposta que va dirigida a la prevenció i la sensibilització dels joves. Estem entrant en un territori de professionals i no podem ignorar-los... També per saber, per aprofundir la informació i elaborar un missatge que sigui adequat a l'edat i als temps... Llavors, és clar, la seva intervenció ha estat fonamental per aconseguir fer aquest tipus de forma teatral, aquest tipus d'activitat, de recursos educatius. Ells van aprendre del teatre i nosaltres hem après dels tècnics. Ells tenen les seves capacitats i nosaltres utilitzem les nostres eines teatrals per trobar un llenguatge diferent al que seria una xerrada... Però podem dir que el treball es fa conjuntament. La seva feina està allà, és present de forma permanent també, perquè la informació va canviant. Estem parlant de temes on la informació va variant... Per tant el teatre s'ha de renovar també, les nostres propostes s'han d'anar actualitzant contínuament perquè estiguin vives i tinguin un sentit.<br />
<br />
I a més, hem demostrat que es pot fer, perquè, de fet "<strong>Què sí, vida"</strong> es va crear l'any 2000, portem deu anys de funcionament i l'obra continua vigent, eh?... Els joves connecten amb la proposta i es facilita enormement el treball de sensibilització. Funciona com a eina pedagògica perquè hi ha un treball constant pel que fa a l'aportació dels tècnics i especialistes per a revisar i adequar els continguts, les estratègies del debat, les estratègies de cara a la prevenció i la sensibilització. I tot aquest treball, és clar, els actors l'han anat assumint al llarg del temps. Avui contem amb un equip d'actors molt experimentat, n'hi ha uns quants que ja porten molts anys amb nosaltres, i els que s'hi han incorporat més recentment reben la formació específica del debat dels seus companys i companyes més antics i també de la pròpia experiència, perquè això és també un element clau per donar solidesa i qualitat, no nomès en un servei, sinó en la gestió d'aquest tipus de teatre, no?... L'experiència adquirida, els recursos formatius dedicats als actors, que es fan també de manera continuada... L'actor acaba sabent només per tenir una bona base... I, desprès el que és aquest treball tan senzill però difícil de gestionar que és el debat. El debat teatral... dinamitzar un debat desprès de sensibilitzar-los amb el teatre. Portar el debat, vehicular la paraula...Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-82292024731394711752010-03-25T05:29:00.000-07:002010-04-28T06:31:56.328-07:00Entrevista a Àngel Bonora (1a part)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf1Sgd9xLvMbZEnFUk13-Z7ZEwXi1ugtOJ_VfqqdTqYbdDzEn7Lh1kNukYKMSMpse7KP1v7HaaHU08zxCNo8fWH6a1GvZQjiJxRNprRPk_AmD9wVtfV8UUu0yJ3w27CoeW3SiV9CCNMqHM/s1600/%C3%80ngel+i+Bernard.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452586178882782530" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgf1Sgd9xLvMbZEnFUk13-Z7ZEwXi1ugtOJ_VfqqdTqYbdDzEn7Lh1kNukYKMSMpse7KP1v7HaaHU08zxCNo8fWH6a1GvZQjiJxRNprRPk_AmD9wVtfV8UUu0yJ3w27CoeW3SiV9CCNMqHM/s320/%C3%80ngel+i+Bernard.jpg" style="cursor: hand; float: left; height: 166px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 221px;" /></a> <strong>En aquesta entrevista, realitzada per </strong><em>Quim Pañart,</em><strong> l'Àngel Bonora ens explica com va nèixer <em>Teatracció, </em>quines son les motivacions i les idees que han fet que aquesta associació hagi aconseguit mantenir-se durant 10 anys i encarar el futur amb l'i·lusió i l'empenta necessària com per poder seguir creixent.</strong><br />
<br />
<em>(A la foto Àngel Bonora i Bernard Grosjean)</em><br />
<br />
<em></em><br />
<a name='more'></a><br />
<em>-<strong>Anem a fer una mica d'història. Com conèixes tu el concepte aquest de la intervenció teatral, el Teatre de l'Oprimit... Com, on, quan... En quina època?</strong></em><br />
-El Teatre de l'Oprimit jo el vaig estudiar a la Facultat. A l'<strong>Institut d'Etudes Théâtrales de la Sorbonne Nouvelle París III. </strong>I desprès, més concretament al taller que vaig fer com a alumne i que dirigia <strong>Bernard Grosjean</strong>, en aquesta mateixa Facultat quan jo feia la licenciatura d'estudis teatrals. Ell va fer un taller on aplicava tècniques del Teatre de l'Oprimit si podem dir-ho així, o millor... del tipus de teatre d'intervenció que ja llavors treballava amb<strong> Entrées de Jeu.</strong><br />
<strong>-<em>En aquell moment ja existia Entrées de Jeu?</em></strong><br />
-Llavors la companyia es deia <strong>Théâtre & Co. </strong>Bernard estava associat amb un altra persona però es van separar i ell va crear <strong>Entrées de Jeu</strong>, però com una continuació...<br />
<strong>-<em>Tu entres en contacte amb en Bernard a partir d'aquest taller que deies, però després hi vas tenir una relació professional, no?</em></strong><br />
-Sí, ell em va demanar de fer un curs d'una setmana de durada, crec, per als seus actors. Un curs relacionat amb continguts artístics, i quan es va acabar, doncs... s'havia establert una relació d'amistat i vaig estar uns set anys anant a París al mes de setembre per a formar els seus actors.<br />
<strong>-<em>Quina mena de formació els donaves?</em></strong><br />
-Formació sobre el joc de l'actor, i després també varem treballar sobre diferents llenguatges o territoris dramàtics. Vam fer un treball bastant a fons sobre la màscara neutra, similar al que es fa a l'<strong>Escola de Jacques Lecoq</strong> o aquí a Barcelona, a l'<strong>Escola Estudis Berty Tovias.</strong> Desprès, tambe cursos ja més específics de cara al llenguatge teatral com ara el llenguatge dels gestos, la pantomima, el <em>"conteur-mimeur" </em>el narrador... Narrar i representar una història al mateix temps. Vam arrivar a treballar també sobre el melodrama i el pallasso.<br />
<strong><em>-En què consisteix el treball que fan allà? Què vas veure tu en aquell moment?</em></strong><br />
-En aquell moment vaig veure "<strong>Toi, moi, emoi</strong>" que és una proposta escènica a l'entorn de la prevenció i la sensibilització sobre la Sida i les infeccions de transmissió sexual... I tot el que fa referència a l'afectivitat, la sexualitat, les primeres relacions entre els joves, els sentiment... D'alguna manera al mateix nivell que nosaltres treballem amb el "<strong>Què sí, vida</strong>"... El que passa és que les propostes, des del punt de vista teatral son diferents... però la forma és la mateixa; hi ha una obra de teatre i desprès un debat interactiu amb el públic.<br />
<strong><em>-Llavors, aquesta idea de la intervenció teatral, de portar aquest tipus de treball cap aquí, ve d'aquesta època a París?</em></strong><br />
-Ve de l'inquietud de fer teatre... o més exactament, d'investigar amb el teatre per trobar eines a través de les quals el teatre i la informació puguin ser útils en aquest sentit. Que no hi hagi, diguem, només una proposta artística; veure teatre... on hi ha un llenguatge... comunicar, sinó aconseguir treballar sobre alguns temes molt especifics que impliquen totalment l'àmbit de la joventut, sobretot en la salut. Es per això que hem desenvolupat aquests projectes a l'entorn de la prevenció de la Sida, les infeccions de transmissió sexual, les drogodependències, la violència... Tot en el marc de les temàtiques de salut. Volem que tinguin repercussió... parlem de temes que repercuteixen directament en la salut de les persones. A la salut física, la salut mental o la salut emocional, no?...<br />
I els projectes de <strong><em>Teatracció</em></strong> van néixer d'una inquietud personal, també... de plantejar-me què és el que volem dir... Investigar per veure fins on podem arribar. Si realment podem ser capaços de treballar; no només la gent de teatre, de manera aïllada, sinó de treballar amb d'altres professionals per poder intercanviar... Per poder fer un projecte en comú on el teatre estigui al servei de la promoció de la salut, al servei de l'educacio. Com a eina, potser encara no normalitzada a nivell curricular, però sí cada cop més demandada.<br />
Perqué, d'alguna manera, aquest tipus d'eines son una aportació nova de cara al vell discurs, a formes més antigues, més clàssiques... És com una renovació, aconseguir a través del teatre proporcionar un recurs, un recurs educatiu que està compartit i elaborat amb professionals vinculats a l'educació i a la salut, i que també és útil per als tècnics que treballen amb el jovent, els educadors i educadores socials i els pares, perquè les propostes van dirigides al públic jove, però son també d'interès general, precisament per la importància de les temàtiques a les que fan referència.<br />
<br />
<br />
<div align="right">(<em>Continuarà)</em></div><br />
<br />
<br />
<strong></strong>Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5332849642691332375.post-36257966883938300482010-03-08T04:22:00.000-08:002010-04-28T07:25:15.246-07:00Benvinguts al blog de Teatracció<strong><em>Teatracció</em></strong> és una associació sense ànim de lucre especialitzada en el <strong>teatre d'intervenció social </strong>que compta amb deu anys d'experiència en la realització d'espectacles que tenen la prevenció i la sensibilització com a temàtiques i el públic jove com a objectiu.<br />
<br />
Amb els nostres quatre espectacles (<strong>"Què sí, vida!" "No em ratllis" "Ja n'hi ha prou!!!" </strong>i <strong>"Dona igual"</strong>) oferim als educadors una eina molt poderosa per debatre, amb els i les alumnes, temes que, si bé no formen part dels continguts curriculars, tenen molta importància en la formació dels adolescents.<br />
<br />
La prevenció de la Sida i les malaties de transmissió sexual en el cas de <strong>"Què sí, vida"</strong>, les addiccions en el cas de <strong>"No em ratllis"</strong>, la prevenció dels diversos tipus de violència en el cas de <strong>"Ja n'hi ha prou!!!" </strong>o la igualtat de gènere en el de<strong> "Dona igual".</strong><br />
Tots els continguts dels nostres espectacles han comptat amb l'assessorament d'especialistes en les diverses problemàtiques que s'hi tracten i contem, també, amb el suport de l'Administració.<br />
<br />
En aquest blog que avui comença us anirem explicant el perquè, el qui i el com d'aquesta feina que per a nosaltres és una passió.<br />
La passió d'un teatre necessari. Un teatre que es converteix en el mirall a partir del qual els i les joves poden prendre consciència i debatre realitats que sovint els hi venen imposades per la inèrcia de les dinàmiques socials.<br />
<br />
Volem també que aquest blog serveixi per oferir un espai de debat a tots aquells educadors i educadores que, amb la seva feina quotidiana i la seva passió volen contribuir també a fer un món millor.Teatraccióhttp://www.blogger.com/profile/12125546124387493091noreply@blogger.com0